El terme “miopatia” es refereix a les malalties musculars, algunes de les quals sorgeixen quan el sistema immunitari ataca els músculs, desencadenant inflamació i mal muscular. Les miopaties inflamatòries, com la polimiositis i la dermatomiositis, presenten símptomes com a feblesa en grans grups musculars al voltant del coll, espatlles i maluc, dificultats per a realitzar activitats quotidianes com pujar escales o aixecar-se d’una cadira, dolor muscular lleu, ofec en menjar o aspiració d’aliments en els pulmons, així com dificultat per a respirar i tos. La dermatomiositis afegeix a aquesta simptomatologia erupcions cutànies, manifestant-se com a taques de color morat o vermell en parpelles, protuberàncies escatoses en artells, colzes o genolls, i dipòsits de calci blanc en la pell coneguts com calcinosis, especialment en nens amb la malaltia.
En alguns casos, la dermatomiositis amiopática es presenta amb erupcions cutànies sense signes de malaltia muscular, i els afectats poden experimentar inflamació pulmonar, tos i dificultat per a respirar.
Què provoca les miopaties i qui poden patir-les?
Les causes de les miopaties són variades, des d’infeccions i lesions musculars per medicaments fins a malalties hereditàries, alteracions en els electròlits i problemes tiroidals. Les miopaties inflamatòries, poc comunes, afecten a aproximadament una de cada 100,000 persones i poden sorgir en qualsevol etapa de la vida, amb un pic entre els 5 i 10 anys en nens i entre els 40 i 50 anys en adults. Les dones tenen el doble de probabilitats que els homes de patir miopaties inflamatòries, i aquestes afecten persones de tots els grups ètnics, sense possibilitat de predicció.
Com es diagnostiquen les miopaties?
El diagnòstic d’una miopatia es considera quan els pacients informen dificultats en tasques que requereixen força muscular, presenten erupcions o experimenten problemes respiratoris. Les avaluacions de força muscular i una sèrie d’exàmens, incloent-hi anàlisis de sang, electromiogramas, biòpsies musculars i ressonàncies magnètiques, s’utilitzen per a confirmar el diagnòstic i obtenir informació sobre la gravetat i, en adults, la seva possible relació amb el càncer.
Com es tracten les miopaties?
El tractament, dirigit per reumatòlegs especialitzats, sovint implica l’ús de corticoesteroides orals, com la prednisona, per a reduir la inflamació i restaurar la força muscular en mesos. En casos més complexos, es poden combinar medicaments com a metotrexat o micofenolato per a un control més extens i prevenir efectes secundaris a llarg termini, com a augment de pes i osteoporosi. Per a variants greus o no respondedoras, s’exploren opcions com l’administració intravenosa d’immunoglobulina o medicaments immunodepressors com rituximab.
La fisioteràpia i l’exercici també juguen un paper essencial en el tractament, adaptant-se a la condició del pacient i promovent la vida activa. Viure amb miopatia implica una gestió a llarg termini, on un estil de vida saludable, una dieta equilibrada i la protecció solar són fonamentals per al benestar continu. És crucial que aquells pròxims als qui pateixen miopatia comprenguin les limitacions derivades de la feblesa muscular per a proporcionar un suport efectiu en el dia a dia.
