Malaltia de Paget

La malaltia de Paget deu el seu nom a Sir James Paget qui en 1876 la va descriure per primera vegada. Aquesta malaltia és també coneguda com osteïtis deformant, denominació que fa referència a l’ inflamació de l’os i la deformació secundària que es produeix amb aquesta malaltia.
La incidència de la malaltia augmenta amb l’edat i rares vegades apareix abans dels 40 anys. És més freqüent als països nòrdics, Anglaterra, Europa Occidental, Estats Units i Nova Zelanda. Es considera que a l’Estat espanyol té una prevalença mitjana-baixa pel que fa a altres països europeus, podent-se situar entorn de l’1,5%-3% de la població major de 65 anys.
Normalment la malaltia no provoca símptomes i és descoberta casualment. Una elevació de les fosfatases alcalines en una anàlisi rutinària o la seva troballa casual en una radiografia sol•licitada per altres motius, són les circumstàncies més freqüents per les quals s’arriba al seu diagnòstic.
La malaltia pot afectar a un sol os (monostòtica) o varis (poliostòtica). Els ossos més freqüentment afectats solen ser crani, columna i pelvis, encara que pot afectar-se qualsevol os.
La presència dels símptomes anteriors en una persona major de 40 anys, juntament amb una elevació de les xifres normals de fosfatases alcalines fan sospitar la malaltia. Es confirmarà amb mètodes d’imatge: la primera exploració que ha de realitzar-se és una gammagrafia òssia, que ens proporcionarà un “mapa” de la malaltia, i a continuació la radiografia de les zones afectades. Altres proves es reserven per a l’estudi de possibles complicacions o quan es requereix planificar una intervenció quirúrgica.
El tractament pretén alleujar el dolor a curt termini, evitar la progressió de la malaltia i les seves complicacions a llarg termini. No tots els pacients han de ser tractats. La decisió perquè vostè rebi el tractament i el tipus de fàrmac que haurà d’usar la prendrà el seu reumatòleg basant-se en l’avaluació clínica (els símptomes que vostè presenta, el nombre d’ossos afectats i quins són els ossos afectats (gammagrafia), així com en el resultat de les anàlisis sol•licitades.

• Faci click aquí per a descarregar informació de la S.E.R. sobre la Malaltia de Paget.

-Whyte MP. Clinical practice. Paget’s disease of bone. N Engl J Med 2006; 355:593.

-Siris ES. Epidemiological aspects of Paget’s disease: family history and relationship to other medical conditions. Semin Arthritis Rheum 1994; 23:222.