Espondilitis anquilosant

 

 
L’ espondilitis anquilosant és una malaltia inflamatòria crònica que afecta fonamentalment a les articulacions de la columna vertebral, les quals tendeixen a soldar-se entre si, provocant una limitació de la mobilitat (d’aquí el terme anquilosant, que prové del grec ankylos i que vol dir soldadura, fusió). Com a resultat final es produeix una pèrdua de flexibilitat de la columna, quedant-se rígida i fusionada.
És una malaltia freqüent, sobretot en la raça blanca (0.5-1% de la població). Habitualment apareix en homes entre els 20 i 30 anys d’ edat. En dones és menys freqüent i sol ser més lleu.
L’ espondilitis anquilosant es presenta com a malaltia aïllada la majoria de les vegades, encara que, en alguns casos pot associar-se a una malaltia de la pell anomenada psoriasis o a malalties inflamatòries de l’intestí, com la malaltia de Crohn o la Colitis Ulcerosa.
No es coneix la causa per la qual es produeix aquesta malaltia. No obstant això, en els últims anys s’està avançant en el coneixement dels mecanismes que desencadenen el procés i en els possibles agents responsables. Es coneix des de fa temps que l’ espondilitis afecta amb major freqüència a les persones que presenten en les seves cèl•lules una senyal específica. Aquesta senyal es transmet per herència genètica i es denomina “antigen HLA B27”.
El primer que nota la persona que té espondilitis sol ser dolor lumbar, que es produeix per la inflamació de les articulacions sacroilíaques i vertebrals. Aquest dolor és de tipus inflamatori, i es manifiesta de forma lenta i gradual, no podent precisar-se amb exactitud l’instant en el qual va començar el símptoma. El dolor lumbar apareix quan el pacient es troba en repòs, millorant amb l’activitat física. D’aquesta forma el dolor sol ser màxim en les últimes hores de la nit i en les primeres de la matinada, quan el pacient porta una llarga estona en el llit. Això obliga a la persona a aixecar-se i caminar per notar un alleujament i fins i tot la desaparició del dolor.
El diagnòstic es basa en els símptomes i en l’exploració física. Per confirmar el diagnòstic es realitzen radiografies de la pelvis i la columna vertebral, per veure els canvis que ha produït la inflamació en les sacroilíaques i les vèrtebres. No obstant això, de vegades aquests canvis radiològics apareixen amb una demora més o menys gran pel que fa a l’inici dels símptomes.
Actualment no existeix cap tractament capaç de curar definitivament la malaltia. No obstant això, sí existeixen una sèrie de medicaments eficaços i tècniques de rehabilitació que alleugen el dolor i permeten una bona mobilitat, a fi d’aconseguir una bona qualitat de vida.

 

• Faci click aquí per descarregar informació de la S.E.R. sobre l’Espondilitis Anquilosant.

 

-Rudwaleit M, van der Heijde D, Landewé R, et al. The development of Assessment of SpondyloArthritis international Society classification criteria for axial spondyloarthritis (part II): validation and final selection. Ann Rheum Dis 2009; 68:777.

-Sieper J, van der Heijde D, Landewé R, et al. New criteria for inflammatory back pain in patients with chronic back pain: a real patient exercise by experts from the Assessment of SpondyloArthritis international Society (ASAS). Ann Rheum Dis 2009; 68:784.

-de Miguel E, Cobo T, Muñoz-Fernández S, et al. Validity of enthesis ultrasound assessment in spondyloarthropathy. Ann Rheum Dis 2009; 68:169.