El metotrexat en artritis reumatoide: el paper de la farmacogenètica per al reumatòleg

El metotrexat en artritis reumatoide
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0Share on LinkedIn0

La farmacogenètica és la ciència que estudia la variabilitat en la resposta als fàrmacs segons el genotip de les persones. L’objectiu principal de la farmacogenètica és optimitzar el tractament dels pacients aconseguint predir la resposta al tractament tant en termes d’eficàcia com d’efectes adversos. La farmacogenètica té un gran pes al mon de l’oncologia mèdica i durant aquests darrers anys està adquirint protagonisme en reumatologia, especialment en el tractament de l’artritis reumatoide amb metotrexat.

 

El metotrexat en el tractament de l’artritis reumatoide

El metotrexat és el fàrmac d’elecció realitzada a primera línia de tractament per a pacients amb artritis reumatoide. El mecanisme d’acció del metotrexat no es coneix amb exactitud, però se sap que produeix una inhibició de la síntesi de purines i pirimidines, una disminució de poliamines i un augment dels nivells extracel·lulars d’adenosina (d’aquest darrer mecanisme és del que més evidències científiques disposem).

El metotrexat ha demostrat en diversos assaigs clínics i estudis observacionals la seva eficàcia clínica. S’han descrit així mateix, múltiples avantatges respecte d’altres fàrmacs modificadors de la malaltia (coneguts com fames) amb eficàcia similars, com el seu perfil de seguretat, una administració còmoda i una menor taxa d’abandonament del tractament a termini mitjà-llarg.

 

Dosi

La dosi antigament utilitzada de mtx era de 7,5 mg / setmana, però amb els anys i l’experiència, actualment les guies recomanen una escalada ràpida de la dosi, fins assolir els 20 o 25 mg setmanals, als 3-4 mesos de iniciar el mtx. en cas de refractarietat al tractament, s’ha d’assegurar la biodisponibilitat del mtx administrant per via subcutània una vegada per setmana.

 

Efectes secundaris del metotrexat

Els efectes secundaris més freqüents descrits amb el fàrmac són la presència d’alteracions gastrointestinals i estomatitis, l’alopècia i els símptomes del sistema nerviós central com són el cansament, la cefalea i la dificultat de concentració, habitualment presentats el dia de la ingesta i sent el principal motiu de la suspensió per aquest motiu, s’han proposat algunes opcions per millorar la tolerància al fàrmac, com administrar el fàrmac a la nit o canviant la via d’administració d’una via oral parenteral.
A les darreres dècades hi ha hagut un gran interès per identificar marcadors biològics que puguin predir amb exactitud i fiabilitat la eficàcia i toxicitat del metotrexat. S’ha suggerit que polimorfismes (coneguts com SNP -single de nucleotide polymorphism-) en els gens que codifiquen enzims i proteïnes transportadores a la via metabòlica del folat i enzims relacionats en el seu mecanisme d’acció, poden tenir un potencial predictiu de resposta i toxicitat al ús de metotrexat.

 

El paper de la farmacogenètica per al reumatòleg

El metotrexat en el tractament de l'artritis reumatoideAmb l’objectiu de fer una correcta selecció de gens per a l’estudi farmacogenètic, cal conèixer la farmacocinètica i el mecanisme d’acció del fàrmac. Una vegada seleccionats els gens, és necessari escollir aquells que siguin polimorfismes més freqüents a la població estudiada (donat que existeix variabilitat en la freqüència dels polimorfismes entre ètnies diferents).

Com en totes les ciències, els estudis farmacogenètics presenten avantatges i limitacions. Es tracta d’ una ciència on la base de l’estudi són els polimorfismes genètics i és evident que la freqüència de presentació dels mateixos varia considerablement entre les diferents ètnies.

D’altra banda, la definició de resposta i toxicitat varia segons els estudis publicats. Aquestes diferències (la selecció de polimorfismes d’un estudi i la variabilitat a la definició de resposta i toxicitat) dificulten la comparació dels resultats dels estudis publicats. Tanmateix, és important tenir en compte que són necessaris grans mides mostrals i estudis de validació per poder concloure quins polimorfismes s’han de testar a tots els pacients amb artritis reumatoide que vagin a iniciar un tractament amb metotrexat.

 

Avantatges de la farmacogenètica

Com avantatges, es tracta d’ una ciència prometedora, l’objectiu de la qual és seleccionar el fàrmac més adequat per a cada determinat pacient per tal de donar el tractament més eficaç i amb menys efectes adversos, oferint un tractament individualitzat i apropant-nos al concepte de medicina personalitzada.
En aquesta època d’ avenços en la farmacogenètica la teràpia “personalitzada” amb metotrexat, tractament d’elecció realitzat en l’ artritis reumatoide, segueix sent un desafiament. Un desafiament que, amb el treball científic comú, algun dia no molt llunyà formarà part de la nostra pràctica clínica habitual.


Foto capçalera per: Sage Ross (https://en.wikipedia.org/wiki/user:ragesoss)

Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0Share on LinkedIn0

Comment