Altres patologies

Síndrome d’hiperlaxitud articular

Quan parlem “d’Hiperlaxitud articular”, fem referència a l’augment exagerat de la mobilitat de les articulacions. De vegades s’acompanya de dolor benigne a l’aparell locomotor i és quan definim aquest quadre com “Síndrome d’Hiperlaxitud Articular”. La freqüència del síndrome no està ben establerta, però la majoria de persones amb aquest problema no pateixen problemes per la seva major elasticitat, sent només un 5-10% els que patirien algun tipus de trastorn articular.

 

  • Faci click aquí per descarregar informació de la S.E.R. sobre la Hiperlaxitud Articular.

 

– Hudson N, Starr MR, Esdaile JM, Fitzcharles MA. Diagnostic associations with hypermobility in rheumatology patients. Br J Rheumatol 1995; 34:1157.

– Ofluoglu D, Gunduz OH, Kul-Panza E, Guven Z. Hypermobility in women with fibromyalgia syndrome. Clin Rheumatol 2006; 25:291.

 

Polimiàlgia reumàtica

La polimiàlgia reumàtica és un síndrome relativament freqüent que es caracteritza per dolor i rigidesa matinal de predomini proximal a la cintura escapular i/o pelvica. L’afectació acostuma a ser simètrica i el seu inici pot ser brusc o insidiós. El dolor acostuma a ser intens i amb freqüència resulta invalidant, interferint amb les activitats habituals de l’individu.

 

  • Faci click aquí per descarregar informació de la S.E.R. sobre la polimiàlgia reumàtica.
  • Faci click aquí per veure informació de l’American College of Rheumatology sobre la Polimiàlgia reumàtica.

 

– Salvarani C, Cantini F, Hunder GG. Polymyalgia rheumatica and giant-cell arteritis. Lancet 2008; 372:234.

– Gonzalez-Gay MA, Vazquez-Rodriguez TR, Lopez-Diaz MJ, et al. Epidemiology of giant cell arteritis and polymyalgia rheumatica. Arthritis Rheum 2009; 61:1454.

– Achkar AA, Lie JT, Hunder GG, et al. How does previous corticosteroid treatment affect the biopsy findings in giant cell (temporal) arteritis? Ann Intern Med 1994; 120:987.

 

Malaltia de Paget

Aquesta malaltia és també coneguda com osteïtis deformant, denominació que fa referència a la inflamació de l’ós i la deformació secundària que es produeix amb aquesta malaltia. Existeix una alteració dels mecanismes de formació i destrucció (resorció) de l’ós, de forma que operen a un ritme que no és l’adequat, provocant el desenvolupament d’un nou ós amb estructura anormal (asimètrica, deforme i dèbil).

 

  • Faci click aquí per a descarregar informació de la S.E.R. sobre la Malaltia de Paget.

 

-Whyte MP. Clinical practice. Paget’s disease of bone. N Engl J Med 2006; 355:593.

-Siris ES. Epidemiological aspects of Paget’s disease: family history and relationship to other medical conditions. Semin Arthritis Rheum 1994; 23:222.

 

Síndrome de Sjögren

El Síndrome de Sjögren (SS) és una malaltia autoimmune, crònica i inflamatòria que es caracteritza per la infiltració de les glàndules secretores per limfòcits i cèl•lules plasmàtiques. Els símptomes típics són la disminució de la secreció lacrimal, la sequedat de la boca per disminució de la secreció de la saliva i la sequedat vaginal.

 

 

-Ramos-Casals M, Tzioufas AG, Font J. Primary Sjögren’s syndrome: new clinical and therapeutic concepts. Ann Rheum Dis 2005; 64:347.

-Asmussen K, Andersen V, Bendixen G, et al. A new model for classification of disease manifestations in primary Sjögren’s syndrome: evaluation in a retrospective long-term study. J Intern Med 1996; 239:475.

-Vitali C, Bombardieri S, Moutsopoulos HM, et al. Preliminary criteria for the classification of Sjögren’s syndrome. Results of a prospective concerted action supported by the European Community. Arthritis Rheum 1993; 36:340.

 

Lupus Eritematós sitèmic

Al Lupus Eritematós el sistema immunològic “es confon” i no és capaç de diferenciar entre les
partícules estranyes (antígens) i les pròpies cèl•lules o teixits, produint anticossos en contra de “sí mateix” (autoanticossos) que s’uneixen amb els antígens propis formant uns complexes immunes que són els que causen la inflor i el dolor en els teixits. El lupus pot afectar a molts òrgans: pell, articulacions, ronyons, cor, pulmons,… però la meitat dels pacients sols tenen afectació casi exclusiva de la pell i les articulacions.

 

 

-Fessler BJ, Boumpas DT. Severe major organ involvement in systemic lupus erythematosus. Diagnosis and management. Rheum Dis Clin North Am 1995; 21:81.

-Von Feldt JM. Systemic lupus erythematosus. Recognizing its various presentations. Postgrad Med 1995; 97:79, 83, 86 passim.

-Hess EV, Farhey Y. Epidemiology, genetics, etiology, and environment relationships of systemic lupus erythematosus. Curr Opin Rheumatol 1994; 6:474.

 

Esclerodèrmia

L’esclerodèrmia és una malaltia crònica que afecta principalment a la pell, però també pot afectar altres òrgans, com els pulmons, l’intestí, el ronyó o el cor. En aquesta malaltia la pell s’esclerosa (es posa dura rígida), per un excés d’acumulació de fibres de col•lagen, i això mateix pot succeir en altres òrgans, dificultat la funció dels mateixos. Diferenciem dos subtipus: L’Esclerosi Sistèmica Difusa (ESD) i la limitada (ESL).

 


-Black CM. Scleroderma–clinical aspects. J Intern Med 1993; 234:115.

-LeRoy EC, Black C, Fleischmajer R, et al. Scleroderma (systemic sclerosis): classification, subsets and pathogenesis. J Rheumatol 1988; 15:202.

-Chifflot H, Fautrel B, Sordet C, et al. Incidence and prevalence of systemic sclerosis: a systematic literature review. Semin Arthritis Rheum 2008; 37:223.

 

Fibromiàlgia

La paraula fibromiàlgia significa dolor en els músculs i en el teixit fibrós (lligaments i tendons). La fibromiàlgia (o síndrome fibromiàlgic) es caracteritza per una hipersensibilitat al dolor que es manifesta per l’aparició d’una sensació dolorosa a la pressió en múltiples llocs de l’aparell locomotor. A més del dolor, altres símptomes, com fatiga intensa, alteracions de la son, parestesies en extremitats, depressió, angoixa, rigidesa articular, cefalees i sensació de tumefacció en mans, es troben entre les manifestacions clíniques més comunes.

 

 

– Bennett RM. Clinical manifestations and diagnosis of fibromyalgia. Rheum Dis Clin North Am 2009; 35:215.

– Goldenberg DL. Diagnosis and differential diagnosis of fibromyalgia. Am J Med 2009; 122:S14.

– Goldenberg DL, Burckhardt C, Crofford L. Management of fibromyalgia syndrome. JAMA 2004; 292:2388.

 

Síndrome de fatiga crònica

És una afecció de cansament o esgotament fort i perllongat (fatiga), que no s’alleuja amb el descans i no està causat de forma directa per altres malalties. Es desconeix la causa precisa del síndrome de fatiga crònica (SFC). Alguns investigadors sospiten que podria estar causat per un virus o per algun antígen encara desconegut. De vegades s’associa al síndrome fibromiàlgic.

 

  • Faci click aquí per veure informació de Medline Plus sobre SFC.

 

-Prins JB, van der Meer JW, Bleijenberg G. Chronic fatigue syndrome. Lancet 2006; 367:346.

-Kim E. A brief history of chronic fatigue syndrome. JAMA 1994; 272:1070.